Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

La bevenda magica qu’ajudèt a salvar lo Mond

La bièrra es una de las bevendas alcolicas mai ancianas de l’umanitat, qu’a sas raices dins los tempses neolitics dels nomadas preistorics fa mai de 12 000 ans. Mantuns arqueològs confirman quitament que l’elaboracion d’aquela bevenda, considerada coma magica a travèrs de la fermentacion de grans de cerealas mesclats a d'aiga, es anteriora a l'aprendissatge per l'umanitat de l'elaboracion del pan.                                                   
 
Lo ròtle de la bièrra foguèt fondamental per lo desvolopament de la civilizacion, e per l'extension de l’umanitat, pr’amor que dobriguèt diferentas formas de culturas que cambièron lo biais de viure de las comunautats consacradas a la caça e a la culhida per devenir de societats agricòlas e elevairas. En aqueles jorns, las installacions podián pas perdurar longtemps, car quand òm demorava tròp de temps a un meteis endrech, l’aiga se contaminava. Pasmens, la bièrra permetiá de transformar l’aiga contaminada en una bevenda bona pel consum, en facilitant aital l’installacion près de las culturas de granatges basics.
 
Una de las primièras bevendas alcolicas conegudas es un beuratge chinés de 9000 ans d’edat, fach de ris, de mèl e de frucha. Totun, la bièrra nasquèt abans, probable, en Orient Mejan.
 
Los sumerians, a l’entorn dels flumes Tigre e Eufrates, elaborèron los primièrs tèxtes illustrats que descrivon la fabricacion de la bièrra al tresen milleni abans lo Crist. Quitament l’epopèia de Gilgamesh mençona sovent aquela bevenda de reis e de dieus.
 
Las primièras recèptas de la bièrra an lors originas al sègle II abans lo Crist. Los babilionians fabricavan normalament diferents tipes de bièrras en emplegant de matèrias primièras coma l’òrdi e l’amidonièr (triticum dicoccum), una espècia de blat sauvatge e un dels granatges mai ancians del Mond. Mas la bièrra preferida dels babilonians èra la bièrra de blat fin, una bièrra de color roja o negra, e las bièrras doças. Del mai granda èra la proporcion d’amidonièr dins la bièrra, del mai de valor aviá. De l’epòca dels babilonians proven la primièra regulacion del comèrci de la bièrra, car lo comèrci de la bièrra èra un dels produches mai importants que s’exportava quitament en Egipte.
 
E mai se los egipcians fabricavan lor pròpria bièrra —e avián quitament lor pròpri ieroglif—, la bièrra egipciana èra fabricada majoritàriament d’òrdi. Se considerava coma una noiritura basica per totes los grops de la populacion, dels enfants als faraons. La bièrra consumada pels nòbles egipcians èra servida dins de copas d’aur, e en mai d’aver de tòcas medicalas, èra tanben inclusa dins las provisions d’enterrament pel viatge de la vida après la mòrt.
 
Pereu, dins lo nòrd d’Euròpa, la bièrra es estada considerada dempuèi la nuèch dels tempses coma una bevenda imprescindibla. Los ancians cants finlandeses contan, amb totes los detalhs, cossí se descobriguèt e s’elaborèt la bièrra. Tanben las tribus germanicas coneissián lo secret per fabricar la bièrra. L’evidéncia arqueologica mai anciana conservada sus las activitats de fabricacion de bièrra en Euròpa del nòrd se tròba a Kulmbach, en Bavièra, ont an descobèrt d’anfòras de bièrra de 800 ans abans lo Crist.
 
Fins a l’Edat Mejana l’elaboracion de la bièrra se considerava coma un trabalh per las femnas, e se beviá la bièrra a travèrs d'una palha per evitar l'envolopa dels grans dintre la bevenda.
 
En Euròpa, durant la primièra mitat de l'Edat Mejana, l'elaboracion de la bièrra quitèt d'èsser una tradicion familiala per devenir un sistèma de produccion centralizada dins de monastèris e de convents. La venda de bièrra dins los monastèris serviá al dèime, al comèrci, e mai al pagament d'impòstes e de salaris.
 
Fins al sègle XIX las nomenadas “ales” (de bièrras de tipe anglés de fermentacion nauta) foguèron fòrça popularas. Foguèt solament en l’an 1830 que se comencèt de produire la primièra bièrra blonda de Pilsen en Boèmia. Aquel tipe de bièrra es a l’ora d’ara lo que se consuma majoritàriament dins tot lo Mond.
 
 
 
 
Griselda Lozano

 
 

Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa la promocion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article